PORTAL INSTITUCIONAL DEL MINISTERIO DE HACIENDA

El sector serveis és el més important tant de l'economia europea com de l'espanyola en termes econòmics i d'ocupació, i el que ha experimentat un major desenvolupament en els darrers anys. A aquesta expansió, hi ha contribuït sens dubte el Tractat de la Comunitat Europea, que, ja el 1957, va consagrar tant la llibertat d'establiment com la llibertat de circulació de serveis dins de la Unió.No obstant, després de quatre dècades de Tractat, els avanços en aquestes llibertats, que seguien un enfocament sectorial, resultaven insuficients. La fragmentació del mercat interior de serveis continuava repercutint de forma negativa en el creixement de l'economia europea i, particularment, en la creació d'ocupació i en la competitivitat de la Petita i Mitjana Empresa (PIME), alhora que impedia que els consumidors accedissin a una major varietat de serveis a preus més baixos.Davant aquest escenari, l'aprovació de l'Estratègia de Lisboa pel Consell Europeu de març del 2000 va suposar un gran canvi en l'enfocament seguit fins llavors. Així, l'Estratègia de Lisboa o Agenda de Lisboa va proposar i proposa una sèrie de mesures encaminades a convertir l'economia de la Unió Europea en «l'economia més competitiva i dinàmica del món, abans de 2010, capaç d'un creixement econòmic durador acompanyat d'una millora quantitativa i qualitativa de l'ocupació i una major cohesió social». Per aconseguir aquest objectiu, calia dinamitzar el sector que més pes suposa a la Unió Europea. Per això, el Consell va instar la Comissió Europea a elaborar un informe sobre la situació del mercat interior de serveis on s'identifiquessin les principals barreres i obstacles per a la consecució d’aquest mercat, així com les seves possibles solucions.Després d'una extensa consulta, promoguda per la “Comunicació de la Comissió sobre una estratègia per al Mercat Interior dels Serveis” realitzada al desembre del 2000, la Comissió va publicar al juliol del 2002 un informe sobre “L'estat del mercat interior de serveis”, on s'arribava a la conclusió que deu anys després del que hauria d'haver estat la realització del mercat interior hi havia encara nombroses barreres per la qual cosa no es podia parlar d'un mercat únic de serveis. D'altra banda, l'enfocament sectorial seguit fins aleshores resultava insuficient per comprendre totes les activitats del sector serveis.En aquest context, la configuració d'un veritable mercat interior de serveis s'havia de fer adoptant un enfocament global i no a través de directives sectorials o en funció de la jurisprudència dictada pel Tribunal de Justícia Europeu a conseqüència dels procediments d'infracció oberts entorn de l'incompliment dels articles 43 i 49 del TCE, referits a la llibertat d'establiment i a la lliure prestació de serveis dins de la Comunitat, respectivament.El seguiment d'una estratègia global aconsellava l'adopció d'un enfocament horitzontal que, a través d'una única directiva, abordés de manera consistent i efectiva les barreres i els obstacles que restringeixen injustificadament l'accés i l'exercici de les activitats de serveis a la Unió Europea. Així doncs, calia adoptar una Directiva relativa al mercat interior dels serveis en el seu conjunt.I així, la Comissió va elaborar una proposta de Directiva, publicada el 13 de gener del 2004, que fou revisada pel Parlament i el Consell Europeus en diverses lectures, alhora que consensuada amb els agents involucrats, fins que, finalment, el Consell va aprovar definitivament la Directiva el 12 de desembre del 2006. L'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Unió Europea, el 27 de desembre del 2006, va entrar en vigor la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell de 12 de desembre del 2006 relativa als serveis en el mercat interior (Directiva de Serveis). Per a la seva transposició, els Estats membres disposen d'un termini de tres anys, que finalitza el 28 de desembre del 2009.